Que si es gran, la porta més gran; és alt, i si plou ja ho te tot guanyat; i allà vaig
en acabar la feina,
mire el poalot com tots els dies, gran i ple amb la bossota negrota, i "au" ací estic un altre dia convençuda que
el continidor ens guanyarà, tota confiada
que amb els anys que fà que pleitegem em té un poc de compació, o a lo millor és
que ja li tinc agafat el truc, doncs
eixe és el meu pensar, arribe fins el seu lloc i, pobre meu l’an vençut
i no esta allí en la seua ubicació, i tot un esglai creua el meu cos i li
arriba fins la bossa negra gran, plena de
fem que duc dins del poalot, i la meua pregunta: "on s´ha clavat?,este rodes té
però pates no”, mire cap amunt, mire cap avall, i alla a lo llunt del carrer
veig tres continidors: el groc i el verd els conec, però eixe que té forma de
campana, sembla siga el cosí de la Santa Barbera, que esta ubicada en el més
alt del campanar de l´esgesia, no me l’ha presentat ningú, i enfilem el carrer
tots juntets: jo, el poalot i la bossota
dins,
“Ale! anem a vore si algú sap res del verd” i en arribar allí,
el cosi de la campana em diu: “Sorpresa! jo soc el nou” i jo li dic a la bossa
del fem “xica igual amb aquest tenim més
sort” ja, aixó dic jo, més ell pensa “ara el “fotre”.
En tindrel davant el veig be, com es nota és cosí de la Santa
Barbera, com ella gran i alt. Mira si té quatre portetes (allà a lo alt),
intente obrine una i no té ansa per
agafar-la ,“nyas” si son d’adorn, sols s´obrin dos
i pegant-li la volta a la familia de la campana, sort que vaig pensar de
dir-li al poalot que m´esperara en la vorera, i obrim la porteta ubicada en el
front (cap amunt com un flequillo) que és cau i és tanca “BO” anem allà; en una ma puc obrir
la porteta i amb l´atra trac la bossa del poal i, “PLOM” se m’escapa la porta, “BLOM” cau la
bossa, “NYAS” ara que?, “BO”, segon intent per obrir la porteta, tinc que alçar
el braç més amunt del cap, i amb l’altre agafe la bossota: estire el braç cap
amunt, topa, no cap, espente mitja dins mitja fora, es trenca la bossa amb el
cantó que no cap i tot escampat, “AU” a per la granera, i mentre camine sols
done gracies a DEU que avui no plou. Vaig
a la cuina i agafe la granera per arreplegar
l’escampat, i en obrir la porta per abocar la resta em ve a la ment l’estatua
de la llibertat americana “ALE” braç en alt, porta oberta i bolsa dins.
I veguem com és la vida, tants anys de baralla amb el
continidor verd, més que mai li he pugut
guanyar, i ara em sap mal que no estiga ja que teniem un poc de confiança.
MARISA FERRER.
