Avui divendres i ja son les quatre de la vesprada, i en la
cuina del meu menjador un “ mogolló” de plats, casoles que rentar, cuina que
arreplegar, per despejar-me un poc i entre tant m´agarren més ganes de tornar a
la feina, vaig a comentar-li a la directora un recaet.
Anant pel corredor un xiquet de cinc anys que venia i em
diu: “Marisa has vis alguna mestra??”
I jo li pregunte: “que vols??” I em
contesta: “vint fotocopies com aquesta fitxa”.
Com a mi tot m´agrada provar-ho, dic: “a vore si se fer-les
jo”, i em recorda altra vegada:
“pues en vull vint”, i allí estic jo, plantada
davant d’una maquinota plena de botons, pose la fitxa i escomence a mirar-la, i
el xiquet mes abaix mirant-me i esperant, jo palpant sentim un soroll i de
repent ix una copia de la fitxa, el xiquet: “en vullc vint”, jo miraba la maquina
plena de lletreros tota “ sicodélica” ella, i pensant a la vegada dic: “es que no se com
posar les vint”, abans de donar-me temps de res senc al xiquet que em diu: “no
saps com posar el vint Marisa?
Pues un 2 i un 0, aixina Marisa, un 2 i un 0”.
Decididament me´n vaig als plats que ells no
em diuen res..
Que grans i maravellossos son els xiquets,,
