Avui Fideua,,

avui Fideua i dema putxero,, m´he despistat i casi no faig la foto,,

Ahir lasanya,, i avui MANDONGUILLES,,

baralla en el continidor del fem

Jo sempre m´he pensant que soc bona gent, mai m’he pegant amb ningú (la llengua no te òs i es meneja per on vol, eixa no conta), ara em done conter que no és així, porte molts anys de baralla, i amb qui direu? Amb el contenidor de la fem.

Vorera cap avall té el seu lloc, aleshores arribe jo i un poalot gran i ple, ja veus jo cuine per uns 90 xiquet, i ahí està ell amb una tapadora verda que em mira, per un costat gran, com bras i mig del meu i per la part de la porta dos, i allà vaig intente obri-la, té dos foradets per posar la ma i clar, com no, la meua no es correspon amb les seues mesures, i guanya ell “ale” que ahí va el segon intent, i una volta de 180 graus pega el meu braç, i “bomm” ( si a eixes hores dorm algú té despertador gratuït) un sorollot que fa al caure de costat i obrir-se la porta, ja la tinc; i l´altura? M´arriba quasi per davall del coll, i aixó que estic dalt la vorera, i ahí estic jo i una bossa de fem, gran, negra, grossa, un estiró i consegueisc traure-la del poal, i escomença un balanceig: uno, dos “plom”, topa en el canto, es trenca la bossa, tot escampat “ale” a per la granera, i va el segon intent: un, dos i dins ¡¡viva, viva!! Ah, pero de que vas, queda la tapa!! I un altra vegada una volta de braç 180 graus i tancat, fins dema. I ve dema i arribe jo a la porta ¡botons! que em pensaba jo que havia guanyat? nooo, avuí com si s´haguera “conxovat” amb el temps i plou, i alla anem el poalot i jo acompanyats del paraigües, arribem al costat del contenidor, i ell amb la seua grandaria i la tapadora verda ens mira, l’agafe pel foraet de la maneta, i com que està banyada s’esvira, cau i “ale” ja té l´assalt guanyat, segon intent, cau el paraigües cabell banyat, fa vent s’envola, corre darrere d’ell, meins mal que l´agafe abans d’arribar al cantó, i cuan tornem el paraigües i jo, alli està ell, mirant-nos, agafe la tapadora verdota i despres del citat gir de braç de 180 graus “blom” (sona el despertador gratuit) i porta oberta ara ve l´estiró, pareix que també el poal estiga “conxovat” amb el contenidor, plovia se’n recordeu, i jo rese per que no s’esvare que esta la bolsa banyada, i s’esvara clar com no, pero ja la tinc i escomença el balanseig: un, dos, dins ¡viva viva! aleshores pense, assalt guanyat i em mira la tapa verda tota de costat l’agafe i volta de bras la ma banyada i un esguit del aigua que plou, em mire la ma no se on torcarme, i me’n vaig jo i el poal buit, amb el paraigües tancat, banyanme i em sembla que he perdut el combat, “au” fins dema.

                                                                                                  MARISA FERRER

em dinat,,

A vore qui endivina que han dinat els meus xiquet al menjador??
Sopa i "pitsa" de Marisa,,

Anem a recordar oficis antics, i vegem la seua evolucio,,

Grans i maravellossos xiquets,,

Avui divendres i ja son les quatre de la vesprada, i en la cuina del meu menjador un “ mogolló” de plats, casoles que rentar, cuina que arreplegar, per despejar-me un poc i entre tant m´agarren més ganes de tornar a la feina, vaig a comentar-li a la directora un recaet.

Anant pel corredor un xiquet de cinc anys que venia i em diu: “Marisa has vis alguna mestra??”

 I jo li pregunte: “que vols??” I em contesta: “vint fotocopies com aquesta fitxa”.

Com a mi tot m´agrada provar-ho, dic: “a vore si se fer-les jo”, i em recorda altra vegada:

“pues en vull vint”, i allí estic jo, plantada davant d’una maquinota plena de botons, pose la fitxa i escomence a mirar-la, i el xiquet mes abaix mirant-me i esperant, jo palpant sentim un soroll i de repent ix una copia de la fitxa, el xiquet: “en vullc vint”, jo miraba la maquina plena de lletreros tota “ sicodélica” ella,  i pensant a la vegada dic: “es que no se com posar les vint”, abans de donar-me temps de res senc al xiquet que em diu: “no saps com posar el vint Marisa?

  Pues un 2 i un 0, aixina Marisa, un 2 i un 0”. 

 Decididament me´n vaig als plats que ells no em diuen res..

Que grans i maravellossos son els xiquets,,

El gran dels grans,, PUTXERO

Avuí em dinat PUTXERO, una bona sopeta,, i tot els corruage,,

 

Encontre familiar

El dia del meu cumple, la meua Maria em va regalar un carret per anar a compar, i ahir, davant de la font hi havia un familiar, semblava cosi del carret ja que ell tambe és carro, jo en presentar-me li vaig dir al amo del cosi si li semblava be que jo el convidara a viure a la meua casa i així la familia es conexeria, i em va semblar molt amable en dir-me que tenia la mateixa idea, que podia pujar al menut dalt del major, jo li vaig dir "a les celebracions ja ens convidarem, cadascú a sa casa,,, AU".

Avui en dinat,, ARROS CALDOS

Avui al meu menjador,, ARROS CALDOS és el plat més complet per a la nostra nutrició.
En els seus ingredients està la proteïna de la carn ( conill , pollastre, i una poca costelleta); el fesol i el “fesol de la peladilla” que afegeixen la part de llegums; la tomaca ratlladeta, la pebrera i el fesol verd són la verdura, i el cereal el du l’arròs. Tot açò sofregit amb oli d’oliva i un poc de pebre-roig per al gustet i safrà per al color.      

                                                         

CONTALLES DELS MEUS AVIS..

Ara mes major se que cal reviure la memoria , i que mai no es perguen les arrels... Per això em decidisc a contar-ne algunes de les velles histories familiars

Hem diuen Marisa de tapo  per mon pare, i de capella per ma mare.

El meu besavi Paqual era músic quan la banda no tenia ni vestit portava el brusó del llaurador i tocava el trombó.

Una vegada anaren a tocar a un poble en desembre i feia molt de fred.

Quan van acabar de tocar anaren a la fonda a calfar-se un poc, pero la llar estava tota ocupada de gent. Com era molt ingeniós se´n va eixir fora, i prop al camp, va agafar un grapat de petorrets i se´ls va posar a la ma, feia com que es rascava i deprés es tirava al foc, i el petorret feia un sorollet. La gent es pensava que tenia polls i com tots li fugien deixaven lloc a la llar, quan tot el lloc era d´ell va tirar tots els petorrets de colp.

La gent vella sempre m´ha dit que el meu besavi Pasqual era molt graciós

     
                                                                    MARISA FERRER..

Avui llentilles,,

Diu el refranet,, Lentejas si quieres las tomas, y si no las dejas,,

DIJOUS,, dinem,, LASANA



Sentir de les mares

                                      SENTIR DE LES MARES

 

Naixeu, fillets, desprès de nou mesos d' estar sempre juntets. Nou mesos de il·lusió, i ací esteu, cosetes menudes que ploreu. ¿Tenen fam? ¿Els farà mal la panxa ? "Mira" el duré al pediatra, a més de les visites obligades, a ser possible no li done res que li puga embrutar el cos. Medicines les precises i prou, i les vacunes, "dilema", són precises. De vegades el meu xiquet el punxen. "Ai, ai". Plora, pobret meu.

I... CREIXEU.

Aleshores esteu creixent i penseu:  "ja puc decidir".

I jo pense... Tot el nostre "cuidao" es queda en res:

< tragueu pastilles per la boca---- pastilles que cap metge us ha receptat

< oloreu pel nas "polvos" ----en tant que ens costava fer-vos prendre el "clamoxil"

< d' un trago, "clac", un xupito---- i mira que el xarop ens costava un poema

< si el tabac no és bo, menys bona es la cosina que li mescleu. "Maria" li diuen, ¿no?. Un  nom bonic du i res més.

< “ Hala” el cos ben brut

Aleshores, els pares estem ací i sempre per a nosaltres sereu xiquets.

Tampoc és que esteu tan crescuts com vosaltres penseu. ¿No cregueu?

                            

                         I com sempre                FIRMAT ---- UNA MARE

                                                                                     MARISA FERRER..

Dinar per a dema dilluns,,

Dema per a dinar els meus xiquets,, Arros al forn,, el REI de l´arros,,
Bon dinar per a un dia que s´espera gelat  plutjos i humit,
Segur que sera un bon dia,,