avui Fideua i dema putxero,, m´he despistat i casi no faig la foto,,
martes, 18 de diciembre de 2012
jueves, 13 de diciembre de 2012
domingo, 9 de diciembre de 2012
baralla en el continidor del fem
Jo sempre m´he pensant que soc
bona gent, mai m’he pegant amb ningú (la llengua no te òs i es meneja per on
vol, eixa no conta), ara em done conter que no és així, porte molts anys de
baralla, i amb qui direu? Amb el contenidor de la fem.
Vorera cap avall té el seu lloc, aleshores
arribe jo i un poalot gran i ple, ja veus jo cuine per uns 90 xiquet, i ahí
està ell amb una tapadora verda que em mira, per un costat gran, com bras i mig
del meu i per la part de la porta dos, i allà vaig intente obri-la, té dos foradets
per posar la ma i clar, com no, la meua no es correspon amb les seues mesures, i
guanya ell “ale” que ahí va el segon intent, i una volta de 180 graus pega el
meu braç, i “bomm” ( si a eixes hores dorm algú té despertador gratuït) un
sorollot que fa al caure de costat i obrir-se la porta, ja la tinc; i l´altura?
M´arriba quasi per davall del coll, i aixó que estic dalt la vorera, i ahí
estic jo i una bossa de fem, gran, negra, grossa, un estiró i consegueisc
traure-la del poal, i escomença un balanceig: uno, dos “plom”, topa en el canto,
es trenca la bossa, tot escampat “ale” a per la granera, i va el segon intent:
un, dos i dins ¡¡viva, viva!! Ah, pero de que vas, queda la tapa!! I un altra
vegada una volta de braç 180 graus i tancat, fins dema. I ve dema i arribe jo a
la porta ¡botons! que em pensaba jo que havia guanyat? nooo, avuí com si
s´haguera “conxovat” amb el temps i plou, i alla anem el poalot i jo
acompanyats del paraigües, arribem al costat del contenidor, i ell amb la seua
grandaria i la tapadora verda ens mira, l’agafe pel foraet de la maneta, i com
que està banyada s’esvira, cau i “ale” ja té l´assalt guanyat, segon intent,
cau el paraigües cabell banyat, fa vent s’envola, corre darrere d’ell, meins
mal que l´agafe abans d’arribar al cantó, i cuan tornem el paraigües i jo, alli
està ell, mirant-nos, agafe la tapadora verdota i despres del citat gir de braç
de 180 graus “blom” (sona el despertador gratuit) i porta oberta ara ve l´estiró,
pareix que també el poal estiga “conxovat” amb el contenidor, plovia se’n
recordeu, i jo rese per que no s’esvare que esta la bolsa banyada, i s’esvara
clar com no, pero ja la tinc i escomença el balanseig: un, dos, dins ¡viva viva! aleshores pense, assalt guanyat i em mira la tapa verda tota de costat
l’agafe i volta de bras la ma banyada i un esguit del aigua que plou, em mire
la ma no se on torcarme, i me’n vaig jo i el poal buit, amb el paraigües tancat,
banyanme i em sembla que he perdut el combat, “au” fins dema.
MARISA
FERRER
martes, 4 de diciembre de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)