Naixeu,
fillets, desprès de nou mesos d' estar sempre juntets. Nou mesos de il·lusió, i
ací esteu, cosetes menudes que ploreu. ¿Tenen fam? ¿Els farà mal la panxa ?
"Mira" el duré al pediatra, a més de les visites obligades, a ser
possible no li done res que li puga embrutar el cos. Medicines les precises i
prou, i les vacunes, "dilema", són precises. De vegades el meu xiquet
el punxen. "Ai, ai". Plora, pobret meu.
I... CREIXEU.
Aleshores
esteu creixent i penseu: "ja puc
decidir".
I jo pense...
Tot el nostre "cuidao" es queda en res:
< tragueu
pastilles per la boca---- pastilles que cap metge us ha receptat
< oloreu
pel nas "polvos" ----en tant que ens costava fer-vos prendre el
"clamoxil"
< d' un
trago, "clac", un xupito---- i mira que el xarop ens costava un poema
< si el
tabac no és bo, menys bona es la cosina que li mescleu. "Maria" li
diuen, ¿no?. Un nom bonic du i res més.
< “ Hala”
el cos ben brut
Aleshores,
els pares estem ací i sempre per a nosaltres sereu xiquets.
Tampoc és que
esteu tan crescuts com vosaltres penseu. ¿No cregueu?
I com sempre FIRMAT ---- UNA MARE
MARISA FERRER..
Tens tota la raó, però el clamoxil estava molt roin!!!!!
ResponderEliminarMarisa, estas feta una internauta.
ResponderEliminarComençares pel hotmail, després es facebook i ara blogguera. A on aplegaras?
Marisa, estàs feta una internauta.
ResponderEliminarComençares en el hotmail, després el facebook i ara ja tens el teu propi blog.
Qui sap on arribaràs!!!!!!!!!!!!