Sentir de les mares

                                      SENTIR DE LES MARES

 

Naixeu, fillets, desprès de nou mesos d' estar sempre juntets. Nou mesos de il·lusió, i ací esteu, cosetes menudes que ploreu. ¿Tenen fam? ¿Els farà mal la panxa ? "Mira" el duré al pediatra, a més de les visites obligades, a ser possible no li done res que li puga embrutar el cos. Medicines les precises i prou, i les vacunes, "dilema", són precises. De vegades el meu xiquet el punxen. "Ai, ai". Plora, pobret meu.

I... CREIXEU.

Aleshores esteu creixent i penseu:  "ja puc decidir".

I jo pense... Tot el nostre "cuidao" es queda en res:

< tragueu pastilles per la boca---- pastilles que cap metge us ha receptat

< oloreu pel nas "polvos" ----en tant que ens costava fer-vos prendre el "clamoxil"

< d' un trago, "clac", un xupito---- i mira que el xarop ens costava un poema

< si el tabac no és bo, menys bona es la cosina que li mescleu. "Maria" li diuen, ¿no?. Un  nom bonic du i res més.

< “ Hala” el cos ben brut

Aleshores, els pares estem ací i sempre per a nosaltres sereu xiquets.

Tampoc és que esteu tan crescuts com vosaltres penseu. ¿No cregueu?

                            

                         I com sempre                FIRMAT ---- UNA MARE

                                                                                     MARISA FERRER..