Grans i maravellossos xiquets,,

Avui divendres i ja son les quatre de la vesprada, i en la cuina del meu menjador un “ mogolló” de plats, casoles que rentar, cuina que arreplegar, per despejar-me un poc i entre tant m´agarren més ganes de tornar a la feina, vaig a comentar-li a la directora un recaet.

Anant pel corredor un xiquet de cinc anys que venia i em diu: “Marisa has vis alguna mestra??”

 I jo li pregunte: “que vols??” I em contesta: “vint fotocopies com aquesta fitxa”.

Com a mi tot m´agrada provar-ho, dic: “a vore si se fer-les jo”, i em recorda altra vegada:

“pues en vull vint”, i allí estic jo, plantada davant d’una maquinota plena de botons, pose la fitxa i escomence a mirar-la, i el xiquet mes abaix mirant-me i esperant, jo palpant sentim un soroll i de repent ix una copia de la fitxa, el xiquet: “en vullc vint”, jo miraba la maquina plena de lletreros tota “ sicodélica” ella,  i pensant a la vegada dic: “es que no se com posar les vint”, abans de donar-me temps de res senc al xiquet que em diu: “no saps com posar el vint Marisa?

  Pues un 2 i un 0, aixina Marisa, un 2 i un 0”. 

 Decididament me´n vaig als plats que ells no em diuen res..

Que grans i maravellossos son els xiquets,,