CONTALLES DELS MEUS AVIS..

Ara mes major se que cal reviure la memoria , i que mai no es perguen les arrels... Per això em decidisc a contar-ne algunes de les velles histories familiars

Hem diuen Marisa de tapo  per mon pare, i de capella per ma mare.

El meu besavi Paqual era músic quan la banda no tenia ni vestit portava el brusó del llaurador i tocava el trombó.

Una vegada anaren a tocar a un poble en desembre i feia molt de fred.

Quan van acabar de tocar anaren a la fonda a calfar-se un poc, pero la llar estava tota ocupada de gent. Com era molt ingeniós se´n va eixir fora, i prop al camp, va agafar un grapat de petorrets i se´ls va posar a la ma, feia com que es rascava i deprés es tirava al foc, i el petorret feia un sorollet. La gent es pensava que tenia polls i com tots li fugien deixaven lloc a la llar, quan tot el lloc era d´ell va tirar tots els petorrets de colp.

La gent vella sempre m´ha dit que el meu besavi Pasqual era molt graciós

     
                                                                    MARISA FERRER..