baralla en el continidor del fem

Jo sempre m´he pensant que soc bona gent, mai m’he pegant amb ningú (la llengua no te òs i es meneja per on vol, eixa no conta), ara em done conter que no és així, porte molts anys de baralla, i amb qui direu? Amb el contenidor de la fem.

Vorera cap avall té el seu lloc, aleshores arribe jo i un poalot gran i ple, ja veus jo cuine per uns 90 xiquet, i ahí està ell amb una tapadora verda que em mira, per un costat gran, com bras i mig del meu i per la part de la porta dos, i allà vaig intente obri-la, té dos foradets per posar la ma i clar, com no, la meua no es correspon amb les seues mesures, i guanya ell “ale” que ahí va el segon intent, i una volta de 180 graus pega el meu braç, i “bomm” ( si a eixes hores dorm algú té despertador gratuït) un sorollot que fa al caure de costat i obrir-se la porta, ja la tinc; i l´altura? M´arriba quasi per davall del coll, i aixó que estic dalt la vorera, i ahí estic jo i una bossa de fem, gran, negra, grossa, un estiró i consegueisc traure-la del poal, i escomença un balanceig: uno, dos “plom”, topa en el canto, es trenca la bossa, tot escampat “ale” a per la granera, i va el segon intent: un, dos i dins ¡¡viva, viva!! Ah, pero de que vas, queda la tapa!! I un altra vegada una volta de braç 180 graus i tancat, fins dema. I ve dema i arribe jo a la porta ¡botons! que em pensaba jo que havia guanyat? nooo, avuí com si s´haguera “conxovat” amb el temps i plou, i alla anem el poalot i jo acompanyats del paraigües, arribem al costat del contenidor, i ell amb la seua grandaria i la tapadora verda ens mira, l’agafe pel foraet de la maneta, i com que està banyada s’esvira, cau i “ale” ja té l´assalt guanyat, segon intent, cau el paraigües cabell banyat, fa vent s’envola, corre darrere d’ell, meins mal que l´agafe abans d’arribar al cantó, i cuan tornem el paraigües i jo, alli està ell, mirant-nos, agafe la tapadora verdota i despres del citat gir de braç de 180 graus “blom” (sona el despertador gratuit) i porta oberta ara ve l´estiró, pareix que també el poal estiga “conxovat” amb el contenidor, plovia se’n recordeu, i jo rese per que no s’esvare que esta la bolsa banyada, i s’esvara clar com no, pero ja la tinc i escomença el balanseig: un, dos, dins ¡viva viva! aleshores pense, assalt guanyat i em mira la tapa verda tota de costat l’agafe i volta de bras la ma banyada i un esguit del aigua que plou, em mire la ma no se on torcarme, i me’n vaig jo i el poal buit, amb el paraigües tancat, banyanme i em sembla que he perdut el combat, “au” fins dema.

                                                                                                  MARISA FERRER